was successfully added to your cart.

Punt de partida

By 5 gener, 2018Uncategorized @ca

Les arts plàstiques i la música em porten apassionant des de fa més de trenta anys. El que més em fascina és el procés creatiu que condueix al naixement de l’obra. Aquesta fascinació em va permetre conèixer Els artistes que m’agradaven i començar a formar amb ells relacions duradores per comprendre el seu treball. De seguida he volgut implicar-me concretament al seu costat per donar-los a conèixer. D’aquesta manera, he pogut realitzar projectes amb ells paral·lelament a la meva activitat professional.

En el terreny musical, vaig llançar i vaig gestionar la programació musical d’un festival parisenc (Rififi aux Batignolles, Paris 17), vaig produir uns músics francesos de rock (Philippe Pascal & the Blue Train Choir), i vaig recolzar un conjunt internacional de música contemporània (Ensemble Court Circuit).

Vaig començar a col·leccionar el treball d’artistes passejant-me per les galeries del meu barri, acudint als dies de portes obertes dels tallers, i fixant-me en els quadres penjats a les cases dels meus amics. Em van guiar en les meves eleccions tant els coups de coeur que vaig tenir, com la curiositat o la iniciació feta per gent apassionada. Em vaig adonar de la importància de seguir un artista a llarg termini, perquè el seu treball no deixa d’evolucionar amb el temps i seguir aquest camí és el que realment és emocionant. Tenir un coup de coeur per una obra està molt bé, però ser fidel i compartir amb l’artista és una mica més gratificant encara.

Per compartir la meva passió i les meves ganes de donar a conèixer els artistes contemporanis encara poc coneguts, vaig organitzar amb altres apassionats de l’art les següents exposicions : « Els Rencontres d’Audace » a la Chapelle Saint Louis de la Salpêtrière a París i vaig publicar la revista « d’Art d’Art » sobre artistes plàstics, compositors de jazz i de música contemporània, escriptors i poetes.

El punt de partida per a mi són els artistes als quals porto anys seguint. Els he volgut reunir com una família de França que em portava a viure a l’estranger, lluny de les seves referències culturals, família que es fa cada vegada més gran amb els artistes que vaig coneixent a Barcelona i que treballen a la regió.