Sèrie “L´Étude de la Solitude” (L’Estudi de la Solitud)

“L’impuls de la creació comença sovint de manera aterridora, en un túnel de silenci.” va escriure Adrienne Rich.

L’última creació artística de Vincent Bousserez va néixer amb una necessitat: enfrontar-se a si mateix. L’home enfront de l’home. L’home enfront de la naturalesa. L’home enfront de la seva solitud.
Es va anar al Gran Nord a capturar imatges, magnetitzat per aquesta regió des de fa molt temps. Però l’artista no només volia portar imatges en les quals l’espectador es perdés intentant entendre qui és.
Vincent Bousserez volia experimentar aquesta vegada una veritable pèrdua de referències, tangible i perdre’s a si-mateix.
Va haver d’emprendre un viatge llavors en condicions extremes.
36 hores. Un viatge a una zona totalment desèrtica del cercle polar. Una nit en vela, solament, en un lloc totalment surrealista, il•luminat pel raig del seu llum frontal, tal com la mirada monocular del ciclop.
Va sortir des de París a les aurores. Un primer avió per a la capital finlandesa. Un segon per a l’extrem nord-est del país. La nit. 100 km de pistes de gel en un 4×4. Una caminada de 3 hores amb sabates de neu cap a un lloc on mai ningú havia dormit abans. Una nit en vela al cor d’un bosc literalment congelat a -30°C.
Un perill i una solitud reals per a una creació pura.
Unes hores per experimentar la llibertat, la intensitat, la immensitat però també el microcosmos.
Al final, 8 fotos màgiques que posen en escena les problemàtiques fonamentals de Vincent Bousserez: la relació entre l’home i la naturalesa, la solitud i el lloc de l’individu en aquesta immensitat.
Virginia Woolf, referint-se a la creació infinita fruit de la solitud, escriu:

“Si jo pogués captar aquest sentiment, ho faria, aquesta veritable consciència de la realitat del nostre món, quan un sent una solitud plena, en el silenci, lluny de tota civilització… Tot és possible i llavors, la vida és autèntica. Confirma això d’alguna manera les meves paraules? M’adono de que mai he pogut acostar-me al buit absolut.”

VINCENT BOUSSEREZ

Viu i treballa a París, França.
Atret pel dibuix i la pintura des de molt jove, Vincent es deixa influir per l’obra del seu padrí, el pintor Michel Bousserez. Sense deixar mai de practicar les arts plàstiques, estudia en una escola de comerç abans de treballar com a director artístic en publicitat.
Molt inspirat pels seus viatges, l’artista realitza les seves primeres fotografies al Marroc en el 1996 amb una vella Exakta vectra i un 50 mm.
Uns anys més tard en el 2007 el seu treball és reconegut gràcies a una sèrie titulada Plastic Life inspirada pel descobriment d’una tenda de maquetes a París. Conceptualitza i fotografia llavors posant en escenes figures humanes en la vida quotidiana, manejant amb delicadesa humor i crítica social.
Més tard, Vincent va desenvolupar diferents sèries fotogràfiques sobre els seus repetits viatges al Gran Nord i també sobre l’urbanisme i l’home en el seu entorn.
Des de sempre, amb les seves fotografies, Vincent tracta de perdre’ns de la mateixa manera que a ell li agrada perdre’s. El seu ull juga amb les escales, les dimensions, les perspectives. Per molt que l’Home es cregui poderós, sagrat i per sobre de tot, és també, sota una mirada diferent, minúscul, feble i efímer. Trencar les distàncies, jugar amb les proporcions dins dels paisatges, de les arquitectures modernes, o de posades en escena en macro, Vincent ens recorda que :

“ L’Home és infinitament gran en comparació de l’infinitament petit i infinitament petit en comparació de l’infinitament gran, amb la qual cosa es redueix a gairebé zero.”

Aquesta citació de Vladimir Jankélévitch està sempre present en la seva ment i impregna el seu treball estètic de manera general.Les obres de Vincent Bousserez van ser exposades en diversos museus, galeries, fires i institucions a França i internacionalment.

http://www.vincentbousserez.com/