Obrir una galeria és un somni que sempre vaig tenir i que es va poder realitzar molt naturalment a Barcelona el 2017.
Ni a París, d’on sóc, ni en qualsevol altre lloc a França o a Europa. Barcelona em va permetre aquesta presa d’accions. Aquí l’art, la creació, els artistes estan pertot arreu. La convivència entre l’herència de la tradició, la modernitat i el contemporani es fa senzillament i sense rivalitat. Existeix aquí una energia creadora i el sentiment optimista de que “tot és possible”, malgrat les dificultats.
Aquí, igual que a altres llocs, tothom em va dir: “quina imprudència obrir una galeria!”
No és més imprudent que els artistes que dediquen les seves vides a crear el seu art en un món que no els atorga la mateixa importància que a qualsevol altra activitat humana.

“Ara és Internet que s’imposa en detriment dels llocs de “totxos i ciment” per difondre la creació ”.
“Ja no hi ha diners per comprar art ”.
“La pintura, l’escultura o la fotografia ja no interessen a ningú”.
“Els artistes i les galeries ja no se’n refien”.

La meva opinió és totalment contrària i espero, gràcies a la Galeria Dupressoir, ajudar a acabar amb aquestes idees que perjudiquen als artistes i desorienten al públic en el seu afany de descobriment.
La falta de visibilitat crònica de nombrosos artistes confirmats, la impossibilitat per a ells de projectar-se en un futur i el sentiment de desconfiança respecte als diferents intermediaris mercantils afebleixen la creació. Això impedeix a tots els apassionats de l’art viure trobades inèdites.
Afortunadament, les iniciatives per recolzar els artistes segueixen florint a Barcelona per tractar de fer real aquest famós i just eslògan d’un galerista català : “Compreu als artistes mentre estiguin vius, després no els serveix de res i és més car”.

Exposició « Feliç Policromia » amb Véronique Lafont i Viviana Guasch del 20/09  al 3/11/2018

Gira de video de la galeria

Punt de partida